Caro Cañellas Fotografia

Pensar que posar-vos durant la sessió fotogràfica se't fa una muntanya?

Dubtes si et poses aquell vestit que t’agrada tant però potser es veu molt informal. O potser t’has d’arreglar més?

“Haig d’anar a la “pelu“? I els nens? Mare meva ni idea! Aniré a comprar roba perquè així segur que ho tinc tot llest. I el meu Marit? Ostres amb el poc que li agraden les fotos si a sobre li haig de dir que s’ha de comprar roba…”

Tsssss!, para!, respira! No cal que te’n vagis de shooping per fer una sessió de roba ni tampoc que buidis mig armari ni que vinguis amb una troley a l’estudi.

Avui en aquest vídeo et dono alguns consells de com pots vestir-te durant la sessió sense que sigui un gran mal de cap.

Preparat? Doncs dóna-li al play!

Després d'aquest trimestre tan llarg, per fi arriben les vacances. Probablement faràs moltíssimes fotos. Avui no et vull parlar de com fer aquestes fotos, vull parlar-te de com il·lustrar la història de les teves vacances.

img_7997

 

Seguint una mica la línia del post anterior:  “Què fer amb tanta foto”, avui et porto com gestionar les fotografies que fem durant les vacances.

Una de les parts més importants i òbvies és preparar la càmera. Sé que molts aprofiteu les vacances per treure-la de la funda. Si només utilitzes el mòbil, dóna-li una ullada que també et serviran.

Abans de marxar, revisem bé que:

 

  • Les bateries estiguin carregades. És la típica, treure la càmera de la funda, i que no tingui bateria. I endur-nos el carregador!
  • Revisar la capacitat de la targeta, fa molta ràbia, adonar-te quan estàs en plenes vacances que no tens més capacitat a la targeta o al mòbil. Així que buidem targeta, i ens l’enduem buida per no tenir problemes de capacitats.
  • Si ens enduem trípodes o complements tenir-los localitzats, no sigui que no els trobem el dia de marxar.
  • Desactiva el modo ràfaga, Aquella opció que et parem fer 4-5 en 2 segons. Reduiràs una barbaritat les fotos.
 

Ara que ho tenim tot a punt, ja podem marxar de vacances!

 

Et vull donar alguns tips, per no parar boig quan vulguis fer la selecció de les teves millors fotos o quan vulguis muntar un àlbum. Aquests mals de cap s’eviten al moment de fer la foto.
Abans de passar a enumerar-te-les vull que et gravis aquesta frase a la ment. Pensa abans de fer la foto i no faràs fotos per fer.

 

 

img_0355

Tingues al cap que vols explicar una història, no facis fotos a la babalà, per fer-ho pensa com voldràs que s’expliqui aquesta història. Jo t’aconsello que l’expliquis com si expliquessis un conte.

 

 

  • Farem fotos generals, que ens ubiquin. Per saber on ens trobem. Fotografies panoràmiques on podrem apreciar tot el poble, el càmping, o el lloc on anem de vacances. (presentem el lloc)
  • Presentem l’espai principal. Farem fotos de l’hotel, casa on passarem les vacances. Però l’edifici des de l’exterior ()
  • La presentació dels personatges: Amb qui compartim les vacances? Els nostres fills, els amics, la mascota?
  • Els detalls són els que més ens connecten amb l’experiència i són els que més ràpid oblidem. Quan fullegem un àlbum de fa temps, i veiem un detall molt concret… ostres és veritat que hi havia… i pam! Ho revivim. Detalls com: la mascota de l’hotel, de l’habitació, detalls que ens cridin l’atenció.
  • Els llocs que anem a fer excursions, si visitem un museu. Farem les fotografies més representatives d’aquell lloc, com si expliquéssim una petita història dins de la història. Una fotografia general per ubicar, una de més a prop, presentació de personatges i detalls que ens connectin.
 

I el què per mi és la part més important, observar, sense estar pendent de la càmera. Tan important és immortalitzar el moment, com viure’l i gaudir-lo. Fem fotos de la posta de sol, però tinguem un moment per observar-la i assaborir-la sense estar pendents de la càmera.

 

Això si, quan arribis a casa passa les fotos a l’ordinador i fes-ne la selecció tal com t’explico en aquest post.

 

I ara ben focalitzat de com has de fer les fotos et desitjo unes molt bones vacances! M’expliques si t’ha sigut útil aquest post?

 

 

 

 

 

Una de les inquietuds més esteses des que existeix la fotografia digital. Què faig amb tanta foto! Avui dia fer una foto no ens costa diners, no és com abans amb el carret que estàvem limitats. El problema ve quan volem gestionar el nostre arxiu fotogràfic. Què fer amb tanta quantitat de records que acumulem. Tenim milers i milers d’imatges, i ens avorrim al cap de 2 minuts d’entrar a la carpeta. Ja que n’hi ha per hores i hores de mirar fotos. Per evitar això us porto alguns consells.

 

 

 

  1. Sigues selectiu.

Abans ho érem amb el carret, ja que només podíem fer 36 fotos d’un viatge! No cal fer seqüències d’un moment. És més important viure’l. Fes alguna foto, però no en cal 100 d’un instant, t’ocuparà espai, i tindràs molts mals de cap després per triar.

 

  1. Buidem la targeta sovint

No esperis que s’ompli la targeta per buidar-la. Buida-la després de cada escapada, aniversari, esdeveniment de l’escola, d’aquesta manera, corres menys risc que es perdin les fotos i et serà més senzill dur un ordre.

 

  1. Ordena

Súper important! Classifica per anys, mesos i dates o esdeveniments. Si no et pots tornar boig/ja buscant una foto. Programes com fotos, picassa t’ajuden a aconseguir-ho.

  1. Selecciona i elimina

Tan important és l’ordre com eliminar fotos. Amb el carret fèiem la selecció abans de fer la foto, ara l’hem de fer després. Quan obres la carpeta del viatge que vols recordar, i et trobes amb 1000 fotografies, quan en portis 100 ja te n’hauràs cansat i només hauràs vist un 10% d’elles. Elimina i intenta quedar-te amb 60 fotos de cada viatge o esdeveniment. Marcat un número i elimina fins a aconseguir-ho. No només guanyaràs espai al disc, sinó que ho agrairàs, tu i els teus amics quan feu un sopar per recordar les vacances.

  1. Imprimeix

Una imatge es converteix en fotografia quan la passem a paper! És igual si és en àlbum digital, en fotografies soltes, o en quadres… imprimeix! Fes que les tinguis sovint al teu abast! No recordes la Caixa de fotos que tenien els teus pares? Com ens agradava passar una tarda fullejant fotografies. Si penes en els àlbums que teníem de petits… no hi havia milers de fotos… hi havia seleccions d’una època, pensa en el que era agraït de mirar, i entretingut!

 

 

Recroda: Sigues selectiu, buida la targeta sovint, ordena, seleciona i elimina, imprimeix! És igual com ho teneis fet fins ara, acostuma’t a aquest nou mètode i tingues un arxiu fotogràfic impecable.

Si vols més consells sobre fotografia, com imprimir àlbums i fotografies,  o inclús cursos d’iniciació a la fotografia i retoc, apunta’t al newsletter

 

Si tens qualsevol dubte deixa’l als comentaris.

L’amor propi,

Si em segueixes a les xarxes, ja hauràs vist que aquest mes de febrer he parlat molt d’amor propi. És un tema que fa temps que em fa run run per dins, que buscava la manera d’apropar-vos-el, de trobar-li un espai dins de la família Caro Cañellas Fotografia.

Aquí una història on m’obro en canal,

Quan jo era una nena, era molt tímida, i intentava passar desapercebuda, no molestar, portar-me bé, no dur la contraria, era una “bona nena”, pensava que era així com s’havia de ser. Fer el que “els altres” s’esperaven que havies de fer. Sobreposava el benestar dels altres al meu, i això va desencadenar que comences a crear capes i capes d’inseguretats, de pors, d’amagar-me.

Totes aquestes inseguretats afloren en la vida adulta, quan vols crear el teu propi projecte de vida, i a poc a poc, amb constància i esforç vas desempallegant-te d’aquestes capes per arribar al teu ser més pur.

Al llarg de tot aquest treball de treure capes, sempre he pensat en aquella Caro de nena, que vivia en una societat, en un entorn, on els nens, eren això nens, però semblava que no tinguessin dret a expressar-se, a dir, SER, sinó que havien de complir amb el que s’esperava d’ells.

És per aquest motiu que si un nen quan ve a l’estudi, no vol fer-se fotos, o està tímid, o no vol participar, ho trobo el més normal del món, perquè com tots necessita adaptar-se, necessita ubicar-se, necessita sentir-se segur, necessita SER. Els adults sabem gestionar aquests sentiments, els nens encara no, ha de ser l’adult que guiï el nen per portar-lo a un espai, a un sentiment on ell se senti còmode. Suposo que la meva experiència em fa empatitzar amb l’infant, i captar la necessitat que té, i portar-lo cap a terreny on se senti segur dins del que és casa meva i des d’allà començar.

Fa poc em vaig trobar amb aquesta frase: Sigues l’adult que necessitaves quan eres nen, i la vaig trobar brillant! Crec que aquest és el camí per tenir un futur més humà i conscient.

Sigues l’adult que necessitaves quan eres nen

En aquest recorregut de donar seguretat, i confiança als infants, de fer fotos a altres famílies, de conèixer projectes sobre la infància i de la importància d’acompanyar en el camí de la vida, m’he adonat, que som molts els adults, que hem hagut de conviure en una infància com la meva. Que ara som un sac d’inseguretats i prejudicis cap al nostre cos i la nostra manera de fer.

Campanya Quiérete

Per aquest motiu, vaig crear la campanya Quiérete. Una campanya on crido als 4 vents que ja està bé de tant prejudici cap a un mateix, que hem de fer callar aquest jutge intern. És una campanya de celebració de l’amor propi, és una eina per fer apujar l’autoestima i alliberar inseguretats.

Mentre preparava tota la informació que us volia donar, vaig pensar, Caro, estàs reptant a les dones, a posar-se davant d’una càmera, i si prediques amb l’exemple?

I aquí em teniu, un autoretrat en tota regla. Posar-se davant la càmera és alliberador, ESTIMAR-SE, és un acte que s’ha d’ensenyar en totes les aules i en tots els espais possibles.

I per si l’autoretrat no fora prou, hi vaig acompanyar aquest text:

M ‘ E S T I M O ⠀

Estimo la meva panxa,⠀
Estimo els meus pits⠀
Estimo la meva cel·lulitis⠀
Estimo les meves estries⠀
Estimo els meus ulls petits⠀
Estimo el meu nas gran⠀
Estimo el meu cabell fi i sense volum⠀
Estimo les meves mans,⠀
Estimo el meu cos.⠀

Posar-te davant d’una càmera és revelador, i un catalitzador d’autoestima, m’observo, em reconec, m’accepto, i M’ESTIMO, amb tots i cada un dels meus prejudicis cap al meu cos, perquè #SocMoltMesQueUnCos

Aquesta campanya és la punta d’un iceberg, d’un projecte que s’anirà fent més i més gran, perquè no només vull acompanyar infants sinó que també vull acompanyar a adults a alliberar-se d’inseguretats i pors.

Que et sembla la idea? M’acompanyes en el camí? Uneix-te al club m’estimo amb el formulari d’aquí sota.

 

També m’encantarà saber la teva opinió, pots deixar un comentari sota d’aquests formulari.

Si vols dosis d’amor propi, uneix-te al club M’ESTIMO

accepto la política de privacitat d'aquesta pàgina,

[wpcaptcha]

Les dades aquí recollides són d'us únicament de caràcter intern, i seràn únicamenent útilitzades per enviar informació de sessions familiars i promocions .

La fotografia i jo

Una història del que és per mi la fotografia

Avui, vinc a explicar-te la meva història amb la fotografia. Crec que no l’havia explicada encara per aquí.

 

Quan jo tenia 8 anys

La meva relació amb la fotografia va començar als 8-9 anys, tot i que després he vist que realment va començar molt abans, però això ja us ho explicaré un altre dia.

Sí, la meva història amb la fotografia va començar als 8-9 anys, quan em van regalar una càmera fotogràfica de carret, una Olympus negre, la recordo perfectament, tot i que no sé on va anar a parar. Me la van regalar per la comunió, era freqüent en aquella època, i curiosament no recordo qui me la va regalar, però li dec mitja vida! Haig de descobrir qui ho va fer!!

El cas és que jo no recordo tenir curiositat per la fotografia abans que em regalessin aquella càmera. Però aquell dia no em vaig cansar de fer fotos. No parava de fer fotos, als familiars, als gossos, als cels, a bodegons improvisats sobre la taula. La meva mare em deia: Com pot ser que duri tant aquest carret? La resposta la vam tenir quan vam revelar el carret, (aquell moment màgic que enyoro tant). Quan vam veure les fotos, vam saber perquè durava tant aquell carret, li vaig donar la volta! No sé ben bé com carai ho vaig fer, però totes les fotos estaven sobreposades! TOTES, La meva àvia sortia amb el gos de fons, cels amb familiars asseguts a taula. La meva primera creació era ben surrealista. Però alguna cosa ja deia que jo amb un carret no en tindria prou, aquella experiència ja augurava una vida plena de creativitat i fotografia. (M’haguera encantat poder-vos compartir aquestes imatges, però no les he trobat, algun calaix oblidat deuen estar.)

       

Allò va ser l’inici, l’espurna que a poc a poc es va fer un foc gegantí del qual visc ara amb gran passió. Anava d’excursió amb l’escola, amb la càmera, i que retratava?, cels, boscos, pedres… i de tant en tant algun company de classe, la meva fascinació per la natura ja es veia reflectida en les meves primeres fotos.

 

     

No era gens conscient en aquell moment, que el que estava fent era despertar una inquietud, que anys més tard, brollaria en un lavabo d’institut fet laboratori. Allà vaig veure aparèixer per primera vegada una imatge, la creació d’una imatge, mentre l’estava revelant. Ah! Allò va ser amor a primera vista, o potser a segona? La primera no en vaig ser massa conscient.

 

I els vostres fills, nebots…

 

El cas és que quan avui dia, les àvies, mares, tietes, m’expliquen que els seus infants de casa, que volten l’edat que jo tenia quan vaig descobrir la fotografia, m’expliquen que tenen una sensibilitat en la mirada, que fotografien coses que els adults ni s’havien fixat, o tallant caps, o peus. Sempre els dic que no critiquin aquestes imatges. Si a tu també et passa amb els teus, no les jutgis per molt que no les entenguis, perquè és la seva manera d’expressar-se, és la seva manera de veure la vida, és la seva manera de reafirmar-se, de confiar en ells mateixos, de què aflorin tantes i tantes coses.
   

 

 

En l’adolescència

La fotografia és una eina tan poderosa, pot ser tan transformadora, en la meva etapa més adolescent, jo la vaig tenir més apartada, com per molts, adolescència és una etapa dura, i jo no en vaig ser menys, personalment no em vaig refugiar gaire en la fotografia, però trobo que és una eina reveladora.

Amb la fotografia podem treballar la mirada, cap a l’exterior, tot allò que veiem i cap a l’interior, l’autoconeixement, l’autoretrat. Aquesta segona mirada, en l’etapa de l’adolescència és tan sanadora, pots ser indicadora de tantes coses.

Realment els infants i adolescents estan contaminats de tanta fotografia, i molta d’ella d’una fotografia que no és real, on emmirallen, es jutgen, es comparen. Es posen filtres i màscares per tal de no veure’s a ells mateixos, per tal de no acceptar-se… no ho trobeu quelcom revelador, els filtres són màscares. I si mirem qui hi ha sota aquesta màscara?, i si acompanyem a l’adolescent que s’amaga darrere aquest filtre, dels likes i els “m’agrada” a acceptar-se. Que passaria?

 

Formació Fotogràfica

Personalment és un treball, que com a formadora fotogràfica el trobo realment inspirador, i sí, és cert que això no ho podem treballar en un taller de fotografia de 3 h però estic convençuda que podem fer-ne una aproximació.

Veient en els meus 35 quasi 36 anys el meu recorregut fotogràfic i personal, m’encanta dedicar-me a fotografiar persones, famílies, captar essències al cap i a la fi, però hi ha un altre camí, el de la formació fotogràfica, que em fascina. El de generar eines, i potenciar talents que acostin a aquests infants i adolescent a l’autoconfiança, a la reafirmació, en creure en un mateix, tan important en aquestes etapes. Jo ho haguera agraït moltíssim.

Si això que t’he explicat avui, et ressona una mica i vols estirar del fil et proposo tres coses:

 

 

 

Que pots fer?

Ves al nostre perfil d”Instagram (@carocanyellasfotografia) on t’ensenyo unes fotografies fetes per una alumna de l’últim taller de fotografia infantil, La Bruna Àvila.

Donis un cop d’ull al contingut dels tallers de fotografia i infantil i al d’adolescent.

Respon aquest post, compartint inquietuds, o la teva visió del tema. Segur que ens enriquim mútuament.

 

Per últim i no menys important, vull que sàpigues que totes les imatges que il·lustren aquesta entrada al blog, les han realitzades l’Abril Badia, i la Bruna Ávila, les dues alumnes de l’anterior taller de fotografia infantil. Gràcies per tant de talent!

Treu-li partit a la teva càmera

Dona-li una segona oportunitat.

 

Després de més de 2 anys amb una botiga de fotografia oberta a cara el públic, on imprimia fotos, sobretot, i escoltava molts dubtes del món de la fotografia, vaig treure algunes conclusions.

Ens agraden les fotos a paper, si!, i molt! I enyorem moltíssim aquella època on anàvem a revelar el nostre carret, on teníem una selecció de 36 fotografies IMPRESES d’un cap de setmana. No com ara, que d’un cap de setmana en podem realitzar 300 sense gaires esforços, que es quedaran abandonades a l’ordinador, i probablement no les imprimirem.

No en tenim ni idea de com conservar la qualitat de les nostres imatges. Rebem imatges per totes bandes, però la majoria de vegades la qualitat és ínfima, i quan per fi ens decidim a imprimir-les la qualitat no arriba als mínims necessaris.

Tenim super càmeres, dins d’una funda, tancades a l’armari. Ens hem avorrit d’elles, perquè ens resulta tan difícil fer-les funcionar com nosaltres voldríem, que per fer-les servir en automàtic millor ens enduem el mòbil i un trasto menys a transportar.

És a dir, ens agrada la fotografia, ens agrada tenir records, però no ens hem sabut actualitzar al corrent de la fotografia digital. Amb el mòbil molt probablement fem, i és molt més pràctic no ens enganyem.

 

I la creativitat?

Però la creativitat que ens atorga una càmera! Una càmera que entenguem, que sabem fer anar, i que fotografiï allò que volem, com ho volem. Ai!, això és el que ens agradaria, però es complica la cosa, oi? És en aquest punt on desistim. Però si us dic que tinc la solució?

Sé de tantes famílies, que el que tenen son únicament fotos des del mòbil, on en prou feines surten tots junts, i si surten, molt probablement, és des d’un selfiecutre.

Sé de tantes famílies, amb una càmera estupenda, agafant pols a l’armari per mandra a posar-se a fer fotos, però que quan es decideixen a utilitzar-la el temps vola!

Sé de famílies que si aconseguissin entendre la seva càmera, tindrien tantes fotos boniques.

 

Tenim la solució: Curs d’iniciació a la fotografia.

Vist la demanda creixent d’aprendre a utilitzar les nostres càmeres, obrim places pel curs d’iniciació a la fotografia.

Un curs adreçat a totes aquelles persones amb una bona càmera, amb ganes de fer-la funcionar. Té una durada trimestral, i en ell aprendreu tot el que us cal per poder donar una segona oportunitat a la vostra càmera, i reconciliar-vos amb la fotografia.

Accediex a la informació del nostre curs de fotografia

 

Però si sou dels que a casa, els que fan fotos són els vostres infants o adolescents, potser us interessa més aquesta segona opció.

 

Taller de fotografia infantil i familiar

Hem creat dos tallers, un taller infantil i familiar, on els de casa que tinguin entre 7 i 11 anys, podran esprémer la seva inquietud fotogràfica, descobrir un món màgic, explorant la seva càmera per poder fer unes fotos úniques. A més de passar un dia en família, on tots aprengueu de la fotografia.

Fotografia realitzada per una alumne del curs

Taller de fotografia per adolescents

Un altre taller molt interessant és el de fotografia per adolescents, d’entre 12 i 15 anys. Aquest taller el poden realitzar amb el mòbil i el que pretén és descobrir-los la fotografia més enllà de les selfies. Una fotografia més artística que els permeti explorar, i descobrir com expressar-se a través d’aquest art.

 

Pots trobar tota la nostra oferta formativa aquí

 

Tant si ets dels que vols treure-li partit a la teva càmera, com si dels que tens fills amb dots fotogràfiques, visita aquest enllaç per saber al detall tots aquests cursos.

Però sobretot!, treu la càmera de l’armari, fes fotografies a la teva família i imprimeix les fotos. Ho agrairàs d’aquí a un temps!

error: Content is protected !!